JESUCRIST ENS ALLIBERA DEL RACISME
Una de les característiques de l’ésser humà és la necessitat de sentir que pertany a un grup, que li proposa uns models de pensament i de comportament, i li dóna seguretat. Tots ens sentim protegits dins la nostra “tribu”- nacional, lingüística, religiosa, cultural, etc. -i aquest sentiment condiciona les relacions que tenim amb els qui pertanyen a una “tribu” diferent, i a vegades “enemiga”.(Josep Mª. Espinàs)
Aquesta seria una de les raons del racisme. Algunes persones es poden sentir amenaçades amb l’arribada al seu grup, poble o nació de persones diferents, que vénen d’altres llocs, per por de que els robin les seves “coses”: cultura, costums, treball...No senten els nouvinguts com part de la seva vida, i els rebutgen.
El problema augmenta quan una població, ètnia, país o nació es considera superior a una altre, arribant a desenvolupar relacions de domini cap a l’altre, rebuig, agressió, segregació i xenofòbia.
Aquí a Espanya durant anys els receptors del racisme van ser el poble gitano, perquè no hi havia ningú més amb qui practicar. Se’ls acusava de lladres, de bruts, de mentiders...Però tot això només era conseqüència de la mena de vida que aquest poble portava. Si eren rebutjats, no podien vendre els seus productes ni guanyar-se la vida, per tant a vegades per menjar havien de robar. Així mateix amb el tema de la brutícia, si eren itinerants, els era més difícil que als altres portar la higiene adequada. Encara avui segueixen sent objecte de discriminació social en aquest país i en altres d’Europa.
Un altre exemple el tenim quan a Catalunya van començar a arribar gent de tota la resta de l’estat espanyol. Els “castellans”. També eren considerats gent “estranya”, jo recordo haver sentit a la meva àvia referir-se a ells així quan ja feia molts anys que eren aquí. Ara “castellans” i catalans estem ben barrejats i l’objectiu del nostre racisme són els qui vénen d’altres països.
A nivell mundial tenim exemples molt representatius en l’ètnia negre. Ells van ser durant molts anys l’objecte del racisme dels “blancs”. I l’exemple potser més patent és la persecució a que ha estat sotmès el poble jueu. Han estat perseguits en molts llocs de la terra, però l’exemple més esfereïdor el trobem en el racisme hitlerià. El gran extermini, el gran holocaust de jueus a l’Alemanya nazi. La sang de totes aquelles persones encara clama des de la pols de la terra.
Els cristians no ens podem permetre de cap manera ser racistes. El Nou Testament ens ensenya a estimar TOTHOM sigui com sigui. El nostre Senyor, Jesucrist ens va ensenyar que fins i tot als enemics hem d’estimar. Ell no ens demana i ensenya tan sols que hem d’acceptar tothom, sinó que ens demana més: hem d’ESTIMAR tothom. Per tant si tenim el seu Esperit, d’una manera natural no serem racistes, no caldrà que ens hi esforcem. Però com que la nostra carn a vegades és molt forta, si no ens surt d’una manera natural estimar tothom, ens hi haurem d’esforçar.
A l’Antic Testament també trobem infinitud de vegades que Déu li demana al seu poble que tracti als estrangers bé. “No oprimeixis l’inmigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser en el país d’Egipte.” (Èxode 23:9), i també: Lv.19:33/ Dt.10:19/ Dt. 24:14,19/ Dt.27: 19 / 2n de Cròniques 6: 32.
Jo arribo a la conclusió, doncs, de què en el Cristianisme no hi ha lloc per el racisme. Tampoc per la xenofòbia, la discriminació dels altres, ni el sentir-se superior (no ens tinguem per més del que som, tinguem una idea justa de nosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions...Romans 12: 3 )
Respectem al nostre proïsme, sense rebutjar ningú, tingui la pell del color que la tingui, parli la llengua que parli, sigui del país que sigui, sigui home o dona, gran o petit, de la ideologia que sigui, de la classe social o econòmica que sigui, de la religió que sigui, els costums, la cultura, l’inclinació sexual, l’educació, la vestimenta, etc. NO DISCRIMINACIÓ, NO REPUGNÀNCIA, NO TRACTE DIFERENCIAL.
Tan sols AMOR i RESPECTE. “Des d’ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha EL CRIST, que ho és tot i en tots. Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats : sentiments de compassió entranyable, de bondat,d’humilitat, de dolcesa, de paciència ; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat, perdoneu també vosaltres. Però per damunt de tot, revestiu-vos del amor, que tot ho lliga i perfecciona.” (Colossencs 3: 11,12,13 i 14)
El racisme és tan irracional com jutjar el contingut d’un llibre pel color de les seves tapes” ( El Perich )
Aquesta seria una de les raons del racisme. Algunes persones es poden sentir amenaçades amb l’arribada al seu grup, poble o nació de persones diferents, que vénen d’altres llocs, per por de que els robin les seves “coses”: cultura, costums, treball...No senten els nouvinguts com part de la seva vida, i els rebutgen.
El problema augmenta quan una població, ètnia, país o nació es considera superior a una altre, arribant a desenvolupar relacions de domini cap a l’altre, rebuig, agressió, segregació i xenofòbia.
Aquí a Espanya durant anys els receptors del racisme van ser el poble gitano, perquè no hi havia ningú més amb qui practicar. Se’ls acusava de lladres, de bruts, de mentiders...Però tot això només era conseqüència de la mena de vida que aquest poble portava. Si eren rebutjats, no podien vendre els seus productes ni guanyar-se la vida, per tant a vegades per menjar havien de robar. Així mateix amb el tema de la brutícia, si eren itinerants, els era més difícil que als altres portar la higiene adequada. Encara avui segueixen sent objecte de discriminació social en aquest país i en altres d’Europa.
Un altre exemple el tenim quan a Catalunya van començar a arribar gent de tota la resta de l’estat espanyol. Els “castellans”. També eren considerats gent “estranya”, jo recordo haver sentit a la meva àvia referir-se a ells així quan ja feia molts anys que eren aquí. Ara “castellans” i catalans estem ben barrejats i l’objectiu del nostre racisme són els qui vénen d’altres països.
A nivell mundial tenim exemples molt representatius en l’ètnia negre. Ells van ser durant molts anys l’objecte del racisme dels “blancs”. I l’exemple potser més patent és la persecució a que ha estat sotmès el poble jueu. Han estat perseguits en molts llocs de la terra, però l’exemple més esfereïdor el trobem en el racisme hitlerià. El gran extermini, el gran holocaust de jueus a l’Alemanya nazi. La sang de totes aquelles persones encara clama des de la pols de la terra.
Els cristians no ens podem permetre de cap manera ser racistes. El Nou Testament ens ensenya a estimar TOTHOM sigui com sigui. El nostre Senyor, Jesucrist ens va ensenyar que fins i tot als enemics hem d’estimar. Ell no ens demana i ensenya tan sols que hem d’acceptar tothom, sinó que ens demana més: hem d’ESTIMAR tothom. Per tant si tenim el seu Esperit, d’una manera natural no serem racistes, no caldrà que ens hi esforcem. Però com que la nostra carn a vegades és molt forta, si no ens surt d’una manera natural estimar tothom, ens hi haurem d’esforçar.
A l’Antic Testament també trobem infinitud de vegades que Déu li demana al seu poble que tracti als estrangers bé. “No oprimeixis l’inmigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser en el país d’Egipte.” (Èxode 23:9), i també: Lv.19:33/ Dt.10:19/ Dt. 24:14,19/ Dt.27: 19 / 2n de Cròniques 6: 32.
Jo arribo a la conclusió, doncs, de què en el Cristianisme no hi ha lloc per el racisme. Tampoc per la xenofòbia, la discriminació dels altres, ni el sentir-se superior (no ens tinguem per més del que som, tinguem una idea justa de nosaltres mateixos, assenyadament, sense ambicions...Romans 12: 3 )
Respectem al nostre proïsme, sense rebutjar ningú, tingui la pell del color que la tingui, parli la llengua que parli, sigui del país que sigui, sigui home o dona, gran o petit, de la ideologia que sigui, de la classe social o econòmica que sigui, de la religió que sigui, els costums, la cultura, l’inclinació sexual, l’educació, la vestimenta, etc. NO DISCRIMINACIÓ, NO REPUGNÀNCIA, NO TRACTE DIFERENCIAL.
Tan sols AMOR i RESPECTE. “Des d’ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha EL CRIST, que ho és tot i en tots. Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats : sentiments de compassió entranyable, de bondat,d’humilitat, de dolcesa, de paciència ; suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat, perdoneu també vosaltres. Però per damunt de tot, revestiu-vos del amor, que tot ho lliga i perfecciona.” (Colossencs 3: 11,12,13 i 14)
El racisme és tan irracional com jutjar el contingut d’un llibre pel color de les seves tapes” ( El Perich )
“La lluita contra el racisme ha de ser un acte reflex. No podem baixar mai la guàrdia.” (Tahar Ben Jelloum, autor del llibre: El racisme explicat a la meva filla)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario