en catalán, QUÈ ÉS LA POESIA?

QUÈ ÉS LA POESIA?

La poesia és un aucell del cel
Que fa sovint volades a la terra,
Per vessar una gota de consol
En lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

Los fa record del paradís perdut
On jugava l’amor amb la innocència,
I els ne fa somiar un de millor
En lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d’aquells jardins,
Són llur murmuri bla ses canticeles
Que hi transporten al pobre desterrat
Dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus,
No es deixa esbalair per la riquesa,
En la masia amb los senzills del cor
Ses ales d’or i sa cançó desplega.

Més per sentir-l’hi modular a pler
La pobra humanitat està distreta;
Qui està distret amb lo borboll mundà,
Com sentirà la refilada angèlica?

L’aucell del paradís no es fa oir, no,
De qui escolta la veu de la sirena:
Lo cel que es mira en la fontana humil
No s’emmiralla en la riuada tèrbola.

De poetes cabdals prou n’hi ha haguts,
Cap d’ells la dolça melodia ha apresa;
Qui n’arribés a aprendre un refilet
Aquell ne fora l’àliga superba.

Mes l'ocellet refila tot volant,
Calàndria de l'empíria primavera,
Allí dalt entre els núvols de l’orient
Llença un raig d’harmonies i s'ensella.

Jo l’he sentida un bell matí de maig,
Lo bell matí del maig de ma infantesa;
Jo l’he sentida la infantil cançó:
Per ço m’és enyorívola la terra.



Jacint Verdaguer
“Aires del Montseny” (1901)
Aquesta poesia de Jacint Verdaguer,és escrita en un català antic. Algunes coses que ell diu de la poesia,de la qual parla amb tant d’afecte, com si la poesia en si tingués ànima, crec que es podrien aplicar a l’Esperit Sant:“No es deixa engabiar en los palaus, amb los senzills de cor ses ales d’or i sa cançó desplega. Qui escolta la veu de la sirena no la pot oir; no s’emmiralla
en la riuada tèrbola”. Pensem-hi una mica.