en catalán, L´amor
L´amor
-“Déu és amor”-, diu la Bíblia. –“Estimeu-vos”-, és el manament del Senyor. L’amor és el signe distintiu del cristià. L’amor és el més gran dels dons. I, qué és l’amor? L’amor és donar sense esperar rebre, posar-se en el lloc de l’altre, acceptar a les persones tal com son, sense condicions. L’amor és comprensiu, l’amor és servicial, l’amor és perdó infinit, l’amor autèntic és inesgotable. A vegades s’acaba l’amor romàntic, l’amor de germans, l’amor entre pares i fills, l'amor d’amic, però aquest amor do de Déu, no s’acaba mai.
L’amor no és un sentiment. No son belles paraules; sinó accions concretes. L’AMOR ÉS ACCIÓ. Estimar ens porta a actuar, no ens permet estar sense fer res.
Jesús és l’exemple perfecte de l’amor constant. Ell estimava sempre, per sobre de tot. Per Ell eren abans les persones que la Llei. A vegades els cristians tenim dubtes sobre si fer o no fer una cosa, o volem saber què es pot, i què no es pot fer. Necessitaríem una llista ben clara que ens digués en totes les situacions de la vida com hem d’actuar. L’ésser humà és així. Com vestir, què menjar, com fer els cultes, com passar el temps lliure, etc. Tantes coses voldríem que estiguessin escrites...Doncs bé, no cal. Tenim una norma, una llei que ja ens ho diu tot: L’AMOR. Aquesta és l’única llei vigent des de la vinguda de Jesucrist. Tot ho hem de fer segons l’amor. Sempre ens hem de fer la pregunta: Això que vull fer, és fruit de l’amor?, Ho faig per amor?, És per amor?, Farà mal als altres o farà bé?. Si seguim la norma del amor, sempre anirem sobre segur. I això és exactament el que ens va dir Jesús: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, tota l’ànima i tot l’esperit. Aquest és el gran i primer manament. El segon és semblant: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. En aquests dos grans manaments es resol tota la Llei i els Profetes.” (Mateu 22:37-40).
Algunes vegades actuar segons la llei de l’amor, és difícil. Però no impossible. Tenim amb nosaltres l’Esperit Sant que ens ajuda i ens dóna la força en tot moment. Podem estimar amb el mateix amor que Déu estima.
“Per aquest motiu, m’agenollo davant el Pare, a fi que segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit; que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, BEN ARRELATS I FONAMENTATS EN L’AMOR, a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu PLENS TOTALMENT DE LA PLENITUD DE DÉU.” (Efesis 3: 14-19). Aquest text ens porta a la conclusió que si vivim arrelats i fonamentats en l’amor, comprendrem la grandesa de l’ amor de Crist, i viurem plens de la plenitud de Déu. I, qui no vol això? Doncs endavant, amb l’amor per bandera.
-“Déu és amor”-, diu la Bíblia. –“Estimeu-vos”-, és el manament del Senyor. L’amor és el signe distintiu del cristià. L’amor és el més gran dels dons. I, qué és l’amor? L’amor és donar sense esperar rebre, posar-se en el lloc de l’altre, acceptar a les persones tal com son, sense condicions. L’amor és comprensiu, l’amor és servicial, l’amor és perdó infinit, l’amor autèntic és inesgotable. A vegades s’acaba l’amor romàntic, l’amor de germans, l’amor entre pares i fills, l'amor d’amic, però aquest amor do de Déu, no s’acaba mai.
L’amor no és un sentiment. No son belles paraules; sinó accions concretes. L’AMOR ÉS ACCIÓ. Estimar ens porta a actuar, no ens permet estar sense fer res.
Jesús és l’exemple perfecte de l’amor constant. Ell estimava sempre, per sobre de tot. Per Ell eren abans les persones que la Llei. A vegades els cristians tenim dubtes sobre si fer o no fer una cosa, o volem saber què es pot, i què no es pot fer. Necessitaríem una llista ben clara que ens digués en totes les situacions de la vida com hem d’actuar. L’ésser humà és així. Com vestir, què menjar, com fer els cultes, com passar el temps lliure, etc. Tantes coses voldríem que estiguessin escrites...Doncs bé, no cal. Tenim una norma, una llei que ja ens ho diu tot: L’AMOR. Aquesta és l’única llei vigent des de la vinguda de Jesucrist. Tot ho hem de fer segons l’amor. Sempre ens hem de fer la pregunta: Això que vull fer, és fruit de l’amor?, Ho faig per amor?, És per amor?, Farà mal als altres o farà bé?. Si seguim la norma del amor, sempre anirem sobre segur. I això és exactament el que ens va dir Jesús: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, tota l’ànima i tot l’esperit. Aquest és el gran i primer manament. El segon és semblant: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. En aquests dos grans manaments es resol tota la Llei i els Profetes.” (Mateu 22:37-40).
Algunes vegades actuar segons la llei de l’amor, és difícil. Però no impossible. Tenim amb nosaltres l’Esperit Sant que ens ajuda i ens dóna la força en tot moment. Podem estimar amb el mateix amor que Déu estima.
“Per aquest motiu, m’agenollo davant el Pare, a fi que segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit; que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, BEN ARRELATS I FONAMENTATS EN L’AMOR, a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu PLENS TOTALMENT DE LA PLENITUD DE DÉU.” (Efesis 3: 14-19). Aquest text ens porta a la conclusió que si vivim arrelats i fonamentats en l’amor, comprendrem la grandesa de l’ amor de Crist, i viurem plens de la plenitud de Déu. I, qui no vol això? Doncs endavant, amb l’amor per bandera.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario