PÁGINA EN CATALÁN

LA “TARDOR”

La “tardor”, paraula que es podria confondre amb una paraula que indiqués la qualitat o defecte de arribar “tard”. No és així, la “tardor” no té res a veure en arribar tard, la “tardor” té els seu temps assenyalat i compleix puntualment en la seva aparició, tot i que, de vegades no és fa notar, però hi és. La “tardor”, és aquella època de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern, entre el calor i el fred. La seva aparició no ressalta per res d’espectacular, a no ser, per la caiguda de les fulles, la pintura del paisatge de colors freds molt variats, dels ocres, als marrons més foscos, passant pels grocs i els taronges, la “tardor” pinta el cel d’un blau menys clar del que habitualment és, es pinta d’un blau gris, sovint estorbat per blocs d’un color blau quasi fosc, els núvols que solen assenyalar mal temps, ventades o pluges. Tot plegat, comporta un ambient, un entorn, més proper a la tristor que a l’alegria. És un temps més de dubte que de certesa, no se sap ben bé quan comença i quan acaba; de vegades el calor es fon molt aviat, d’altres s’allarga com si no se’n volgués anar mai. Així el seu inici es fa confós. També podem parlar de quan el fred apareix quan ningú i compte i sempre sorprèn, o quan el fred – poques vegades -, sembla que no vulgui envair de cap manera el calendari. Però, les sensacions agradables o no, les percepcions certes o no, no impedeixen que la “tardor” comenci en la data establerta i s’acabi en la data establerta, al calendari o amb la relació de la terra i el sol.
L’escriptora Montserrat Roig a la novel·la “Ramona, adéu” escriu la frase: "Però tothom té un estiu i una “tardor” a la seva vida". No sé si ho escriu per experiència pròpia, però de ben segur que molts hi estarem d’acord. Qui de nosaltres no ha passat per aquell temps en el que les coses lluminoses de l’estiu, semblen esvair-se i es tornen grises, pesades, de mal suportar, empipadores, esgotadores?... Qui de nosaltres no si li ha fet costa amunt, emprendre el nou camí després de les vacances estivals?...
Qui de nosaltres no s’ha planyut per no haver aprofitat millor el bon temps de l’estiu?... Quants de nosaltres no sabem que la “tardor” forma part de l’any en el que hem de viure?
Tot sembla tant evident, que em sembla estrany i rar i poc assenyat, voler negar la realitat de la “tardor”, en definitiva només vol avisar-nos que ben aviat vindrà l’hivern. I aleshores, pla, que ens sobtarà el seu fred!, el seu aïllament de la natura, la solitud en la llarga nit. La “tardor”, és la nostra amiga trista, lànguida, sincera i incondicional, perquè sapiguem viure en perspectiva del demà, aquest mai ens ha de sorprendre, ni en bé, ni en mal.
L’apòstol Sant Pau ens diu: “... No dic això perquè estigui necessitat, doncs he après a estar satisfet en qualsevol situació que em trobi. Sé el que és viure en la pobresa, i el que és viure en l'abundància. He après a viure en totes i cadascuna de les circumstàncies, tant a quedar sadollat com a passar fam, a tenir de sobres com a sofrir escassesa”. Filipenses 4:11,12. Aquesta “tardor” està aquí per ensenyar-nos a aprendre estar “satisfets”. Aquesta “tardor” vol ensenyar-nos la “satisfacció” que podem trobar en creure i esperar en Déu. Ell és qui ens ha creat i ens estima. Ell és qui està en mig de la teva “tardor”, busca’l i el trobaràs!.