LA NOSTRA ALEGRIA

Quan pressentim, veient la branca nua,
Que malgrat tot l’ametller florirà;
Quan esperem al cor de la nit crua,
La nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si en soledat vetllem el ble que crema
Per si un amor ens allarga la mà;
Quan l’amistat desbordi tot esquema,
La nostra alegria ningú no en la prendrà.

Si empresonat la mort, la policia
En el sepulcre fent guardes està,
La fe comuna guanya la utopia:
La nostra alegria ningú no en la prendrà.

Jesús, d’abans, anava fent-nos veure
Que allò que un vol sempre ho pot abastar.
La fe, a la creu, arrapa com una heura:
La nostra alegria ningú no en la prendrà.

Ara el sabem vivent: amb amor paga,
Mamorial de partir-nos el pa,
I és com un vi que ens vessa i embriaga:
La nostra alegria ningú no en la prendrà.